La família és la cèl·lula primera i vital de la societat. De la seva salut o malaltia, depèn la societat sencera. És un cercle que cal tancar: la família alimenta la persona i aquesta -enfortida en la família- fa forta a la societat. Sense família no hi ha persona, i sense persona no hi ha societat. I si una societat no té cura la família, acaba emmalaltida, es degenera, i el seu desgast comporta la mort de la mateixa societat.

La família és l'esfera en la qual l'home neix, aprèn, es desenvolupa i adquireix les seves habilitats socials bàsiques. Si tots fóssim capaços de percebre el valor real que té, la seva destrucció no tindria lloc. Els qui parlen contra la família o no saben el que fan (perquè no saben el que desfan) o, si ho saben, ho fan per destruir-la. La família cal protegir-la, cuidar-la i defensar-la.

La fidelitat no està de moda, sona a carca i si algú la gosa defensar se’l titllarà de ranci, primitiu i antiquat. Com si ser progre i modern fora sinònim d'infidelitat. Aconseguir un matrimoni estable, fidel, no és un objectiu impossible. La fidelitat en l'àmbit matrimonial forma part de l'antropologia humana.

La fidelitat es fa dia a dia, minut a minut, aprenent a descobrir la bellesa que comporta cada moment de convivència. Dificultats sempre n'hi ha hagut, n’hi ha i n’hi haurà: són pròpies de tota relació humana. Però quan arriba la tempesta cal salvar el vaixell, tirar llast i evitar el seu enfonsament.

És clar que el matrimoni requereix esforç i sacrifici, però si som capaços de fer-ho per d’altres coses, molt més per a la família. Cal demostrar-se l’amor entre els seus membres: esperit de servei, oblit d’un mateix i donació personal als altres.

La convivència és un art incomparablement superior a qualsevol raonament abstracte sobre la tolerància o la pau social.