Els grecs utilitzaven dos conceptes de temps: Chronos i Kayros.

Chronos és un concepte quantitatiu.

És el temps del rellotge, el monòton pas de les hores: reglat, ordenat, metòdic… Fa referència a la successió de fets de diferenta duració i que podem representar gràficament. D’aquí ve la cronologia, la ciència que classifica els aconteixements per l’ordre com han passat.

Kayros és un concepte qualitatiu.

És un temps acronològic. Un temps en potència, únic i irrepetible: genial, transcendent. És l’oportunitat. L’ocasió. Un instant fugisser en el que passa una cosa important: si s’aprofita, s’eternitza; si es dubte, s’esfuma. Fa referència a un moment oportú per fer allò que estàvem esperant, un moment que passa ara i que no es pot deixar escapar perquè no es repetirà. El moment de prendre una decisió. És un moment d’il·luminació, de claredat. O fas allò que cal quan se’t presenta, quan passa, o no ho podràs fer, ja que, molt probablement, no tornarà a passar. És fortuna, risc i perill. És un Insight, un “flaix” de la consciència per designar la comprensió intuïtiva d’alguna cosa ja sigui intel·lectual o emocional.

Chronos i Kayros es complementen, com el pany i la clau, però són autònoms, amb els seus ritmes, seqüències i espais.

QUIN TEMPS ENS AFECTA A NOSALTRES?

Els dos. El dia a dia ens ha de portar a programar bé el temps per tal que el dediquem a allò que cal en cada moment. I hem d’estar amatents a qualsevol possibilitat de presa d’una decisió que pot millorar la nostra vida.