Aquesta situació dels workholics, que avui es dóna amb massa freqüència, només té una solució: dissenyar un nou estil de vida, marcar unes preferències, una jeraquia de valors, per tal que cada aspecte de la vida sigui important i ocupi el seu lloc. El benestar depèn de mí mateix, és la clau de la salut. Així cercaré solucions dintre meu i no fora

Al parlar avui de salut tothom pensa, de seguida, en la salut corporal, en el no tenir malalties, en el funcionar amb una bona activitat, però no només aquesta és la salut que necessitem les persones. Es parla molt de qualitat de vida, però sempre fent referència –només– a la salut del cos.

És bo tenir en compte el concepte holístic de la persona (holístic ve del grec i vol dir total), és a dir, cada un de nosaltres no funcionem com un dipòsit amb compartiments estancs (cada cosa que ens passa és una cosa aïllada i s’ha de tractar sola), sinó que tota la nostra persona és un recipient amb vasos comunicants: qualsevol cosa que fem, que pensem, que ens passi, afecta tot el nostre ésser, de cap a peus.

Aquest nou estil de vida que hem d’establir, fonamentat en una bona jerarquia de valors, ens farà aconseguir un equilibri entre els tres camps que configuren la persona humana: l’esperit (allò que fa que els éssers tinguem vida), la ment (la consciència del nostre ésser que ens permet entendre i actuar) i el cos (el conjunt d’organismes que configuren el nostre ésser físic). Per tal d’aconseguir una veritable salut i una bona qualitat de vida jo he de tenir seguretat amb mi mateix, harmonia entre esperit, ment i cos i il·lusió per les coses positives de la vida.

Una pregunta que cal que tots ens fem és: ¿què és realment necessari en la meva vida? Un autor contesta: “La salut i tot allò que cal per per a ella”, però no es refereix només a la salut del cos, sinó també i, sobre tot, a la de l'ànima, la de l’esperit, la salut d’allò que dóna vida a la nostre existència, perquè si només cerquem la del cos, deixem de banda un aspecte fonamental de la nostra vida.

Aquest plantejament nou de la nostra vida, aquesta jerarquia de valors que establirem, ens farà forts cara a l’esdevenidor i facilitatrà el retard en l’arribada de l’envelliment, la demència senil, el parkinson o l’alzheimer.